Si penses que tens ra\u00f3: No baixis del burro!<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cNo hi ha res repartit de manera m\u00e9s equitativa que la ra\u00f3: tothom est\u00e0 Qu\u00e8 ens va portar a creure en aquest error?<\/strong> Creure en aix\u00f2 ens fa patir perqu\u00e8:<\/strong> Quina informaci\u00f3 de saviesa pot substituir aquesta creen\u00e7a falsa?<\/strong> Quan no entens les persones amb les quals et relaciones i intentes for\u00e7ar-les perqu\u00e8 pensin o vegin les coses com tu, la relaci\u00f3 es deteriora. Verifica-ho.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Comprova que quan no escoltes els altres (el teu superior, els teus clients, els teus prove\u00efdors), els problemes no triguen gaire a apar\u00e8ixer. En canvi, si ets capa\u00e7 de comprendre’ls i ser-los \u00fatil, la porta de l’abund\u00e0ncia s’obre. Verifica-ho.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Propostes d’entrenament<\/strong><\/p>\n\n\n\n
conven\u00e7ut que en t\u00e9 suficient\u201d
\u2013 Ren\u00e9 Descartes \u2013<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Ens van educar perqu\u00e8 cregu\u00e9ssim que els \u201cgrans\u201d tenien ra\u00f3 i fins i tot ens la van imposar. Ens van dir que la seva opini\u00f3 era la m\u00e9s l\u00f2gica, la veritat. Naturalment, aix\u00f2 els obligava a defensar-la, ja que la veritat \u00e9s un valor molt gran. I est\u00e0vem desitjant cr\u00e9ixer i fer-nos grans per poder tenir ra\u00f3.
A m\u00e9s, com pod\u00edem no defensar la veritat si el fet de callar ens hauria convertit en c\u00f2mplices de l’error? Est\u00e0vem conven\u00e7uts que els nostres arguments tindrien el poder de canviar l’opini\u00f3 dels altres i vol\u00edem salvar-los del seu error. Ens van dir que l’important era que els altres entenguessin, aix\u00ed veurien la llum.
En aquestes circumst\u00e0ncies, qui, amb dos dits de front, abandonaria \u201cla veritat\u201d i baixaria del burro?<\/p>\n\n\n\n
Els pensaments de les altres persones poden coincidir amb els nostres o no, en aix\u00f2 no hi tenim cap influ\u00e8ncia. Si una persona no vol canviar d’opini\u00f3, no hi podem fer res. Mentre lluitem per tenir ra\u00f3, donem el poder als altres
i perdem la pau, ens desgastem in\u00fatilment. Si deixem que els altres marquin la nostra resposta, ells s\u00f3n, en el fons, qui decideixen la nostra conducta. Quan necessitem defensar la nostra ra\u00f3 d’una manera autom\u00e0tica, no som lliures, la nostra resposta la dicta l’exterior perqu\u00e8 saltem com una molla quan ens contradiuen.
Sovint, els altres no ens poden creure: literalment tenen una altra visi\u00f3 del m\u00f3n que els impedeix comprendre el que diem. Si hi insistim, la nostra ment es torna r\u00edgida, ens perdem l’oportunitat d’ampliar la nostra visi\u00f3 i la mateixa rigidesa es torna patiment. Finalment, acabem prioritzant la nostra ra\u00f3 en lloc de cuidar les altres persones. Moltes vegades, aix\u00f2 ens porta a espatllar les relacions. Si b\u00e9 a la primera creen\u00e7a vam dir que pensar en un mateix \u00e9s el m\u00e9s important, aix\u00f2 no implica que no haguem de respectar els altres, sense agredir-los, intentant imposar la nostra ra\u00f3.
Mentre pensem aix\u00ed, \u00e9s inevitable patir. Tota creen\u00e7a que no ens aporti pau interior i harmonia externa s’hauria de revisar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
L’actitud de saviesa \u00e9s compartir la teva opini\u00f3 <\/strong>amb altres persones, sense obligar-les que hi estiguin d’acord, i desitja entendre el punt de vista dels altres. Quan dialoguem ens enriquim. Cada vegada que hi ha un conflicte et tornes m\u00e9s savi i amb m\u00e9s comprensi\u00f3 si intentes comprendre sense lluitar, si no t’entestes a tenir ra\u00f3. D’aquesta manera, \u00e9s inevitable que la teva vida s’ompli de saviesa i d’amor. A m\u00e9s, quan respectes l’opini\u00f3 dels altres<\/strong>, generes relacions
harm\u00f2niques i desenvolupes valors com l’empatia, la flexibilitat mental i la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica.
L’actitud de saviesa \u00e9s no creure que la teva opini\u00f3 \u00e9s la veritat, sin\u00f3 que \u00e9s nom\u00e9s la teva opini\u00f3. La veritat \u00e9s all\u00f2 que comprens quan renuncies a tenir ra\u00f3, \u00e9s la comprensi\u00f3 profunda del valor que existeix en tots els \u00e9ssers humans. Que alg\u00fa no accepti la teva opini\u00f3 o que hi estigui en contra, no vol dir pas que no t’accepti com a individu. Ets al marge de les teves idees<\/strong>.
Quan comprenguis alguna cosa, et sentir\u00e0s lliure i en pau. Mentre lluitis per les teves idees, continues sent esclau de la teva opini\u00f3.<\/strong> Renuncia a demostrar que tens ra\u00f3 i tamb\u00e9 a discutir. No lluitar per defensar all\u00f2 que creus que \u00e9s cert no t’impedeix comprendre el punt de vista dels altres.
En definitiva, si deixes d’imposar \u201cla teva ra\u00f3\u201d sortir\u00e0s guanyant en tots els sentits: guanyar\u00e0s pau interior, harmonia, comprensi\u00f3, flexibilitat mental, saviesa\u2026
Com pots verificar el que acabem de dir?<\/strong>
Comprova com el teu cos es tensa i et sents pitjor quan intentes imposar la teva ra\u00f3. Observa com es relaxa i com et sents m\u00e9s b\u00e9 quan vols comprendre. Qu\u00e8 prefereixes?
Verifica-ho.<\/strong><\/p>\n\n\n\n