No seas egoista:¡Piensa en los demás!

«La persona más importante que hay en tu vida eres tu»

No siguis egoista: Pensa en els altres!

“La persona més important que hi ha a la teva vida ets tu”
– Gerardo Schmedling Torres –

Què ens va portar a creure en aquest error?
Durant la infància ens van dir que pensar primer en nosaltres era egoisme, falta d’amor i de solidaritat. Ens van transmetre la idea: “si penses abans en tu ets mala persona, primer són els altres”. I, a més, això ens ho van dir persones molt influents en les nostres vides, com ara els nostres pares, germans o germanes grans, mestres…
Ens van amenaçar amb la idea que ens quedaríem sols si pensàvem abans en nosaltres. També ens deien que les persones que s’anteposaven als altres no tenien cor, eren indiferents, indesitjables, els faltava empatia… Ho vam sentir tantes vegades que se’ns va quedar gravat.
I algunes mares i alguns pares, amb el seu exemple, sovint posaven per davant dels seus propis desitjos als dels seus fills.
Vam aprendre del seu model educatiu que el que era correcte era posar per davant les necessitats alienes a les pròpies.

Creure en això ens fa patir perquè:
Si creiem que pensar en nosaltres és egoisme, tindrem una autoestima baixa, és a dir, la incapacitat de valorar-nos. I si no tenim la capacitat de valorar-nos, ni d’estimar-nos, tampoc tindrem la capacitat de rebre perquè, d’una manera inconscient, creurem que no ens mereixem res.
Quan no pensem en nosaltres no ens escoltem i no captem les nostres necessitats.
Com que ens sentim obligat a posar-nos en segon lloc, comencem a portar la comptabilitat de tots els sacrificis que fem pels altres, i si la quantitat de vegades que ens sacrifiquem pels altres no coincideix amb la quantitat de
vegades que els altres se sacrifiquen per nosaltres, comencem a sentir malestar i insatisfacció perquè ens “deuen alguna cosa” que no ens donen.
Mentre pensem així, és inevitable patir. Tota creença que no ens aporti pau interior i harmonia externa s’hauria de revisar.

Quina informació de saviesa pot substituir aquesta creença falsa?
L’actitud de saviesa és que et cuidis per compartir, perquè en cas contrari, no pots donar el que no tens i comparteixes “malestars” en lloc de “benestars”.
Pensar en tu no és egoisme, pensar en tu és autoestima, autovaloració, és escoltar-te i respectar-te, i acceptar-te com ets. No pots donar el que no tens; llavors, si no tens amor per a tu, com pots donar amor als altres?

Autoestima significa ser feliç per tu mateixa, per tu mateix, i saber que pots ser feliç amb els altres si els acceptes com són.
El veritable egoisme és voler que l’altre faci el que no vol fer, perquè tu penses que és el millor. Forçar una altra persona a fer el que no vol, això sí que és ser egoista, perquè no la respectes i pretens prendre-li la llibertat. En canvi, que tu facis una cosa que sí que vols fer no impedeix els altres fer el que ells o elles vulguin.
L’egoisme consisteix a no acceptar els altres com són.
Pretendre canviar l’altre dient-li: “Tu et comportes malament, això es fa com jo dic”, és una conducta egoista disfressada d’amor, basada en una interpretació subjectiva del que està malament, que deriva en una falta d’acceptació de l’altre. El raonament savi seria dir: “què necessito canviar en mi per poder-te acceptar?”
Egoisme és no estimar-se un mateix i lamentar-se constantment del que no tens o no fas perquè et sacrifiques o t’has sacrificat pels altres. Aleshores et converteixes en una “càrrega” per als qui t’envolten.
Tens la responsabilitat de cuidar-te, d’escoltar les teves necessitats i buscar la forma més sàvia de viure. Això implica posar-te en el centre de la teva vida i deixar de pensar que no és correcte fer-ho. Al contrari, oblidar-te de tu, desatendre les teves pròpies necessitats sí que seria erroni i et portaria a
patir.
Cuidar-te és imprescindible: només tu pots respirar per tu, menjar per tu, pensar per tu… (Jo tinc l’obligació de pensar per mi, de menjar per mi, de sentir per mi); i, en definitiva, viure per tu. De la mateixa manera, només els altres poden viure per ells. Importa molt més el que tu penses de tu que el que pensin els altres de tu.

Com pots verificar el que acabem de dir?
A la natura hi ha cicles en els quals es dóna i es rep, i tothom ha d’acceptar rebre per poder continuar donant, en perfecte equilibri. Escolta les teves necessitats. Per exemple, si només t’ocupes del benestar econòmic dels altres i no del teu, acabaràs com un hort que no s’adoba, no es rega, no es
cuida… sense recursos per mantenir-te. Com més tinguis, més podràs compartir. Això passa en l’àmbit econòmic i en tots els àmbits. Verifica-ho.

Quan fas el que vols i permets que els altres també facin el que vulguin, no consideres que estiguin en deute amb tu, et sents lliure, en pau i feliç. En canvi, si ho fas al revés, comprovaràs que, si fas el que volen els altres, t’enfadaràs amb ells si no es compleixen les teves expectatives. Verifica-ho.

Comprova que si fas cas de les opinions dels altres en lloc de seguir les teves, patiràs. Per exemple, si deixes la teva parella perquè a la teva família no li agrada, seràs feliç? Verifica-ho.

Propostes d’entrenament

1. Ningú no pot saber quan tens son, quan tens set, quan tens gana… Escolta les teves necessitats i cobreix-les.
   Així serà més útil tant per a tu mateix com per als altres.
2. Quan et diguin egoista o tu diguis egoista a algú, observa si li estàs exigint fer alguna cosa que no vol fer.
3. Una eina per entrenar-nos és la reprogramació mental.
   Repeteix-te aquesta frase quan tinguis dubtes sobre el teu egoisme: Només jo puc atendre les meves necessitats, i atendre-les, no impedeix que tu atenguis les teves.

Recorda:
Ets la persona més important de la teva vida

Aquí tienes la Segunda Falsa Creencia para cuando hayas experimentado ésta.

Namasté 🙂