Si piensas que tienes razón:¡No bajes del burro!
Si penses que tens raó: No baixis del burro!
“No hi ha res repartit de manera més equitativa que la raó: tothom està
convençut que en té suficient”
– René Descartes –
Què ens va portar a creure en aquest error?
Ens van educar perquè creguéssim que els “grans” tenien raó i fins i tot ens la van imposar. Ens van dir que la seva opinió era la més lògica, la veritat. Naturalment, això els obligava a defensar-la, ja que la veritat és un valor molt gran. I estàvem desitjant créixer i fer-nos grans per poder tenir raó.
A més, com podíem no defensar la veritat si el fet de callar ens hauria convertit en còmplices de l’error? Estàvem convençuts que els nostres arguments tindrien el poder de canviar l’opinió dels altres i volíem salvar-los del seu error. Ens van dir que l’important era que els altres entenguessin, així veurien la llum.
En aquestes circumstàncies, qui, amb dos dits de front, abandonaria “la veritat” i baixaria del burro?
Creure en això ens fa patir perquè:
Els pensaments de les altres persones poden coincidir amb els nostres o no, en això no hi tenim cap influència. Si una persona no vol canviar d’opinió, no hi podem fer res. Mentre lluitem per tenir raó, donem el poder als altres
i perdem la pau, ens desgastem inútilment. Si deixem que els altres marquin la nostra resposta, ells són, en el fons, qui decideixen la nostra conducta. Quan necessitem defensar la nostra raó d’una manera automàtica, no som lliures, la nostra resposta la dicta l’exterior perquè saltem com una molla quan ens contradiuen.
Sovint, els altres no ens poden creure: literalment tenen una altra visió del món que els impedeix comprendre el que diem. Si hi insistim, la nostra ment es torna rígida, ens perdem l’oportunitat d’ampliar la nostra visió i la mateixa rigidesa es torna patiment. Finalment, acabem prioritzant la nostra raó en lloc de cuidar les altres persones. Moltes vegades, això ens porta a espatllar les relacions. Si bé a la primera creença vam dir que pensar en un mateix és el més important, això no implica que no haguem de respectar els altres, sense agredir-los, intentant imposar la nostra raó.
Mentre pensem així, és inevitable patir. Tota creença que no ens aporti pau interior i harmonia externa s’hauria de revisar.
Quina informació de saviesa pot substituir aquesta creença falsa?
L’actitud de saviesa és compartir la teva opinió amb altres persones, sense obligar-les que hi estiguin d’acord, i desitja entendre el punt de vista dels altres. Quan dialoguem ens enriquim. Cada vegada que hi ha un conflicte et tornes més savi i amb més comprensió si intentes comprendre sense lluitar, si no t’entestes a tenir raó. D’aquesta manera, és inevitable que la teva vida s’ompli de saviesa i d’amor. A més, quan respectes l’opinió dels altres, generes relacions
harmòniques i desenvolupes valors com l’empatia, la flexibilitat mental i la convivència pacífica.
L’actitud de saviesa és no creure que la teva opinió és la veritat, sinó que és només la teva opinió. La veritat és allò que comprens quan renuncies a tenir raó, és la comprensió profunda del valor que existeix en tots els éssers humans. Que algú no accepti la teva opinió o que hi estigui en contra, no vol dir pas que no t’accepti com a individu. Ets al marge de les teves idees.
Quan comprenguis alguna cosa, et sentiràs lliure i en pau. Mentre lluitis per les teves idees, continues sent esclau de la teva opinió. Renuncia a demostrar que tens raó i també a discutir. No lluitar per defensar allò que creus que és cert no t’impedeix comprendre el punt de vista dels altres.
En definitiva, si deixes d’imposar “la teva raó” sortiràs guanyant en tots els sentits: guanyaràs pau interior, harmonia, comprensió, flexibilitat mental, saviesa…
Com pots verificar el que acabem de dir?
Comprova com el teu cos es tensa i et sents pitjor quan intentes imposar la teva raó. Observa com es relaxa i com et sents més bé quan vols comprendre. Què prefereixes?
Verifica-ho.
Quan no entens les persones amb les quals et relaciones i intentes forçar-les perquè pensin o vegin les coses com tu, la relació es deteriora. Verifica-ho.
Comprova que quan no escoltes els altres (el teu superior, els teus clients, els teus proveïdors), els problemes no triguen gaire a aparèixer. En canvi, si ets capaç de comprendre’ls i ser-los útil, la porta de l’abundància s’obre. Verifica-ho.
Propostes d’entrenament
- Comprova que guanyes pau i milloren les teves relacions quan respectes l’opinió de l’altra persona, sense forçar-la a defensar-la. Practica-ho tant com puguis per incrementar la teva pau.
- Quan algú es posi nerviós o s’enfadi amb tu per defensar la seva opinió, et proposem que utilitzis una comunicació respectuosa i calmada, acompanyada d’un somriure.
- Reprogramació mental. Quan tinguis ganes d’imposar la teva raó, repeteix-te: Mantenir la meva pau interior i les meves relacions harmonioses és més important que tenir raó.
Recorda:
Renuncia a tenir raó i hi sortiràs guanyant
Aquí tienes la Tercera Falsa Creencia para cuando hayas experimentado y verificado ésta.
Namasté 🙂