Tu me haces feliz
«Mi felicidad sólo depende de mi»
Tu em fas feliç
“La meva felicitat només depèn de mi”
– Gerardo Schmedling Torres –
Què ens va portar a creure en aquest error?
De petits ens van explicar molts contes sobre la creença que alguna cosa exterior ens faria feliços: un príncep, la victòria en una batalla, conquerir un regne, un palau, una joguina, un cotxe, guanyar un campionat de futbol, tenir parella…
Amb el mite del príncep blau, vam creure que érem taronges incompletes i que necessitàvem trobar la nostra ànima bessona, algú que ens fes realment feliços i felices.
Ens van dir que la felicitat ens la donen els altres, per tant, ells tenen l’obligació de donar-me el que vull. I, lògicament, vam comprendre que era una desgràcia viure sol o sola, sense parella i amb el malnom de “solterons” i “solterones”.
Vam començar un camí interminable per exigir als altres que ens donessin la felicitat, perquè ens fessin creure que nosaltres no podíem ser feliços per nosaltres mateixos. I en aquesta línia, esperem que l’exterior ens faci feliços i felices: la parella, els amics, la feina, les coses materials, els diners…
Creure en això ens fa patir perquè:
Ens creem expectatives de l’exterior que són impossibles de complir, ja que no sempre coincideix el que nosaltres esperem de la vida amb el que rebem.
Però, a causa d’aquestes expectatives, no deixem d’exigir, i fins i tot maltractem les persones amb la intenció d’aconseguir alguna cosa a la qual creiem que hi tenim dret. Les culpem si no ho obtenim.
Ens sentim persones insignificants, són els altres els que tenen quelcom valuós: la clau de la felicitat. Ells sí que valen, nosaltres, no. Quan la persona en qui hem dipositat el poder de fer-nos feliços no ho aconsegueix, ho interpretem com que “no som suficient” o “no ens estimen prou”.
El nostre estat d’ànim dependrà sempre de l’altra persona, del que els altres facin o deixin de fer, del que diguin o deixin de dir. Continuarem patint perquè no gestionarem la nostra pròpia vida i no serem capaços de ser feliços per nosaltres mateixos.
Mentre pensem així, és inevitable patir. Tota creença que no ens aporti pau interior i harmonia externa s’hauria de revisar.
Quina informació de saviesa pot substituir aquesta creença falsa?
L’actitud de saviesa és que tu et facis feliç a tu mateix, a tu mateixa. No culpis a ningú perquè no et fa feliç, perquè ser feliç només depèn de tu.
Tu decideixes si ets feliç o si pateixes davant d’una situació, persona o lloc. Prometre’t a tu mateix/a conèixer les eines de la felicitat és una cosa que et portarà a deixar de patir. En canvi, pretendre que la realitat s’adapti als teus desitjos serà errar.
No cedeixis el teu poder a ningú, tu ets responsable de la teva felicitat perquè només tu ets responsable del que penses. Pren el compromís de ser savi, de ser sàvia, per arribar a ser feliç.
Potser no totes les experiències de vida són igual de fàcils, però com no abracis la teva amb saviesa, els resultats que n’obtindràs no seran satisfactoris. No vius la vida de l’altre, només la teva i de tu depèn com viure-la.
Com pots verificar el que acabem de dir?
A tu et fa feliç que et portin l’esmorzar al llit, que et facin el dinar i el sopar, però la teva parella o els teus pares no ho fan. Comprova el que passa amb la teva salut si continues esperant cada dia que els altres et facin feliç i, mentrestant, no menges res. Verifica-ho.
Si treballes en una empresa que atén el públic i entra una persona cridant i exigint, tu decideixes si alterar-te i enfadar-te davant d’aquesta situació o bé continuar sent feliç.
Comprova que tu tens la capacitat d’escollir si identificar-te o no amb l’estat emocional de l’altra persona. Verifica-ho.
Un amic et convida a dinar a un restaurant, però arriba l’hora i no es presenta. Li truques per telèfon i et diu que se n’havia oblidat, i que li és impossible arribar perquè està molt lluny del lloc on havíeu quedat. Tens dues opcions:
• pots comprendre la situació de l’altra persona i aprendre’n per evitar que es torni a produir,
• o pots patir, queixar-te, jutjar-lo, criticar-lo i omplir-te de malestar.
Podràs comprovar que optar per una cosa o una altra depèn
de tu, no del que faci l’altre. Tu pots escollir què fer amb
aquest temps lliure que t’acaba de sorgir inesperadament,
potser al costat hi ha una llibreria desconeguda que t’aporti
noves experiències. Verifica-ho.
Propostes d’entrenament
Parla’t, sent-te’t, pensa’t amb tendresa i comprova com resulta més fàcil mantenir la teva felicitat. Pren el compromís de fer-ho. Quan et cridis i et maltractis a tu mateix/a, fes callar la teva veu interior, només tu ho pots fer. Pot ser que et costi, però t’estaràs entrenant i,
en algun moment, ho aconseguiràs.
Quan algú del teu entorn estigui trist, dóna-li suport, però no t’uneixis mai a la seva tristor. Comprovaràs que així ajudaràs més i que tu ets el responsable de mantenir la teva felicitat interior.
Un exercici molt sa és que et miris al mirall al matí i et diguis: Jo sóc la persona més important de la meva vida i em comprometo a fer-me feliç.
Recorda:
Només jo em puc fer feliç
Aquí tienes la Sexta Falsa Creencia para cuando hayas experimentado ésta.
Namasté 🙂