Allò que no ets capaç d’acceptar és l’única causa del teu patiment. Quina profunditat té aquesta afirmació i com ens pot costar entendre de veritat tot el que implica a les nostres vides, però d´això va la vida d´esdevenir persones amb saviesa i comprensió de tot allò que ens passa i de tot allò que ens envolta a les nostres vides. Patim perquè no acceptem el que et va passant al llarg de la nostra vida i perquè hi ha una part de la nostra personalitat o creences o ego, que ens fa creure que podem canviar la realitat externa per adequar-la als nostres desitjos i necessitats egocèntriques. En això moltes persones hi inverteixen molta energia, fins al punt d’arribar a generar molts conflictes en el seu entorn laboral o personal pensant que si son persistents i insisteixen aconseguiran que la realitat externa o que les persones facin el canvi que ells volen. Quan som observador d´aquestes conductes en els altres, ens podem adonar com porten a molt i molt sofriment i a molt desgast. Tant de bo, ens adonem nosaltres de quan també fem això. La veritat és que l’únic que sí podem canviar és la interpretació que fem dels esdeveniments en si, coneixent i comprenent com funciona la nostra ment. Cal que dediquem temps a ser observadors del funcionament de la nostra ment, de com funciona, de com pensa, de com interpreta la realitat, i si al observar això veiem i sentim els estats de patiment i malestar, angoixa, tristor, por, et, llavors el diagnòstic és clar el problema està en com interpreta i pensa la nostra ment. Si la nostra interpretació interpretació de fet enes reporta sofriment és que pensem i sentim des de la ignorància; si ens deixa pau interior i ens porta harmonia i satisfacció no hi ha dubte que pensem des de la saviesa. Davant el sofriment, la por, la tristesa o l’angoixa fem-nos una simple pregunta: Què és el que no estic acceptant? La resposta ens farà comprendre que la limitació que origina totes aquestes desagradables reaccions està en la nostra pròpia ment i no en cap altra part. En realitat ningú ens pot fer mal: el nostre ego, és a dir la nostra interpretació mental equivocada és el que ens fa reaccionar automàtica i negativament davant el que ens passa, ens diuen o ens fan. El nostre ego és l’únic responsable de la teva malestar interior, per molt que ens esforcem en buscar culpables fora de nosaltres mateixos. Quan comprovem la veracitat d’aquestes afirmacions a través de la nostra experiència personal, deixem d’intentar canviar la realitat externa per acomodar-la a les exigències del nostre ego i comences a treballar sobre la teva realitat interna per aprendre a acceptar-la tal com és. A partir de llavors comprens que has vingut a el món a aprendre a ser feliç per tu mateix i a acceptar i estimar els altres tal com són.
Posem un exemple: Aquest és el cas de la mònica, una infermera d´un hospital de la Seguretat Social, ella mateixa em va explicar aquest, el seu cas: La Maria ens explica:
Un dia estàvem mirant la nòmina, tres companyes, hi havia un apartat en el que figurava la gratificació per Covid que a cada una li corresponia cobrar. A la meva nòmina, a mi m’havien tret un dia i no sabia perquè. Llavors una companya que es diu Eva es treu una mena de bloc de notes petit i em diu: – Tu, al maig el dia tal, vas marxar a meitat del matí perquè al teu pare el van ingressar i al dia següent et vas agafar festa perquè li feien una intervenció quirúrgica. Perquè jo les coses rares les apunto totes ( amb una tonalitat acusadora). MARIA: Em vaig sentir tant malament, controlada, no se com definir-ho… atabalada i disgustada pel seu comentari. Tinc que treballar en ella cada dia. Aquesta persona està en contracte i jo soc funcionària, penso que és una controladora i que fa arribar informació algú per donar-se mèrits …… No ho entenc sinó. –
És mala persona??? ( Es pregunta la Maria) Com ho veieu? Un exemple quotidià, on la Maria entra en patiment i malestar no degut al que està passant a la seva realitat externa sinó degut a la interpretació que en fa d´ella. Del comportament, de la manera de parlar, del to que utilitza l´Eva. La mateixa situació la podria interpretar com: Mira gràcies a l’Eva acabo de recordar que si, que vaig faltar a la feina, potser no m´ho ha dit de la millor manera, no ha estat massa educada, però jo vull aprendre a que les paraules o maneres de fer i de dir dels altres no alterin la meva pau i el meu benestar.
Amb aquesta última interpretació més sàvia, tot canvia.
- Aceptar: La base del sufrimiento: es La no aceptación Del libro de Gerardo Schmedling: «Aceptología»
Definición de Sabiduría de Marco Aurelio:
- 1-La sabiduría es el arte de Aceptar aquello que no puede ser cambiado. 2. La sabiduría es cambiar aquello que sí puede ser cambiado y 3. y sobretodo, conocer la diferencia.
- No asumir un diagnóstico es resistirse, revelarse. Porqué a mi? La resistencia hay que intentar evitarla, «lo que resiste, persiste»
Article de l’ Assumpció Salat i Bertran
Short: Porqué es tan importante entender cómo funciona nuestra mente? M Alonso Puig . . . Para darnos cuenta de hasta qué punto la mente humana tiene la capacidad de arruinarte la vida o de ofrecerte una vida llena de sentido. El ser humano no acaba en su cuerpo ni en su mente, trasciende, va más allá. La mente, es un instrumento super sofisticado; genera pensamientos, esos pensamientos generan sentimientos, esos sentimientos generan emociones que son las reacciones del cuerpo y es que, a veces, pasa algo y nos decimos: «hay que tomárselo con calma» y sigues enfocado y en cambio, otras veces, cuántas veces un hecho insignificante nos ha desestabilizado por completo. Por eso, es tan importante entender a nuestra compañera de viaje, porque si entendemos cómo funciona: cómo nos anula o cómo nos ayuda es, mucho más factible que podamos utilizarla a nuestro favor. La mayoría de seres humanos, tienden a crer que todo el problema, la dificultad está fuera. Tendemos a sentir la impotencia porque, «quién soy yo para sentirme capaz ante semejante obstáculo», sin quitar importancia a la embergadura a ciertos desafíos. Lo que no podemos es, quitarle importancia al papel que nuestra mente juega a la hora de responder frente a ellos. Desde el autoconocimiento, tenenos la certeza absoluta, de que dentro de nosotros tenemos los recursos para vivir una vida plena y satisfactoia. Lo que pasa es que hemos perdido el camino. Nos hemos desconectado de nosotros mismos y nos hemos quedado en lo superficial, en lo fisico y material, en lo limitado y nos parece que todo lo que hable de nuestro potencial, de nuestras cualidades por naturaleza, de nuestros recursos son buenas palabras enfocadas a animarnos y no que, están atestiguando una realidad que está ya presente. El mind set, es una forma de describir el estado de la mente y es lo que está determinando todo. Nosotros no vemos el mundo como ya es. Nosotros hacemos representaciones internas de nosotros mismos, de los demás y, del mundo. Y al final, damos mucho más valor a la representación que a la realidad. Cuántas personas que se creen que no son válidas y el mundo no para de decirles lo contrario, siguen pensando que no valen; porque dan más valor a su alucinación particular que al mundo real . . .
